Fires, enoturisme, vins i persones

Fira Arrels del Vi, Sant Martí d'Empúries.

Del sòl, al sol: la vinya

Detall de Mas Llunes a Garriguella

La saviesa de la bóta, l'expressió del celler

Sala de bótes, Castell de Perelada

dilluns, 30 de març de 2015

Dilluns passat dia 23 de març vam tenir el goig de poder assistir a la fira festival Vitis Vinífera, de Cubée 3000, celebrada al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya. En aquest acte tan especial, que celebrava enguany la seva vuitena edició, hi van acudir nombroses personalitats del món del vi, especialment de l’àmbit català és clar degut a fer-se a Barcelona però també d’arreu d’Espanya i fora d’ella. Els cellers participants van ser més de 80, vinguts de tota Espanya i també un bon nombre de cellers estrangers que van despertar el cuc segur a molts dels visitants vinguts amb ganes de tastar i deixar-se seduir.

En el nostre cas, que hem de dir que només vam poder ser-hi a l’última hora, de 19:00 a 20:00, i que aquesta vegada no us podrem oferir imatges de l’acte que acompanyin aquest text, vam anar-hi amb la ferma decisió de tastar una petita selecció de vins que ja portàvem pensats i deixant a l’aire la opció o possibilitat de tastar quelcom més que ens pogués seduir si hi havia temps, ja fos per descobriment propi o per la recomanació que ens pogués fer algun amic o conegut.

El tercer vi que vam tastar (no, no ens estem equivocant!) va ser El Sequé 2012, un vi de Bodegas y Viñedos Artadi en la seva bodega d’Alicante fet amb la varietat Monastrell i amb un pas per bóta de 12 mesos. No ens va sorprendre gens en negatiu sinó al contrari. Vam trobar realment el que esperàvem, un vi molt fi, elegant, carnós en boca, amb una molt bona estructura i una integració en bóta magnífica, un vi per prendre ara però sobretot per guardar-ne una o dues ampolles a casa i observar la seva evolució, que segur no ens decepciona.

El següent celler on vam fer parada, o més aviat parada i fonda, va ser l’estand de VinsToni Gelabert, un celler de la DO Pla i Llevant del qual en coneixíem mes o menys les seves referències al mercat però que encara no havíem tingut la ocasió de tastar. Els seus vins ens van semblar esplèndits i molt interessants, però més encara la parella que regentava l’estand, la qual se’ns va presentar molt amable i propera amb l’únic error, el nostre, que no els vam preguntar el nom ni la seva posició al celler. Imperdonable. Vam tastar 4 vins i ens van semblar fantàstics. El Colònia U, un varietal de Cabernet Sauvignon envellit en bótes de roure francès durant 12 mesos; el Negre de Sa Colònia, un vi fet 100% amb Callet, una varietat típica de Mallorca, envellida durant 13 mesos en bótes de roure francès i americà que ens va sorprendre per la seva perfecta expressió de fruita combinada a la perfecció amb la finesa de la fusta; després ens van oferir el Son Fangos Negre, fet amb un cupatge de Mantonegro, Merlot i Callet envellides durant 12 mesos en bótes de roure francès i americà que ens van despertar gran afició, i finalment el negre de Pinot Noir, un altre vi que ens va sorprendre molt positivament per la seva delicadesa a l’hora d’expressar la fruita de la varietat, la qual ha passat 12 mesos en bótes de roure francès. Sens dubte, guardarem un bon record dels vins de Toni Gelabert i és clar recomanem descobrir-los a qui no els conegui i gaudir-los perquè realment valen molt la pena.

Seguidament vam anar directes al Pago de los Capellanes. La senyoreta que ens va oferir i explicar els vins també ens va resultar d’una gran simpatia i personalitat (com podeu veure, per nosaltres aquest és un detall determinant). Del Pago de los Capellanes  vam tastar el Crianza i el Reserva primer, el qual primer ens va semblar potser amb una nota alcohòlica punxant i alhora amb un taní secant, mentre que el darrer, tot i que amb una evolució més complexa, ens va semblar més equilibrat, si bé la nota secant persistia en boca. Finalment, veient alhora que davant els nostres ulls just es va acabar l’última ampolla que oferien del Parcela el Picon, que teníem moltes ganes de tastar, vam accedir a tastar el Parcela el Nogal, un vi que ja havíem tingut el goig de poder obrir fa unes setmanes a casa, i novament ens va semblar d’una finesa i elegància poques vegades vista. Simplement, un plaer.

El següent celler va ser Terroir al Límit, del Priorat, del qual vam tastar la Carinyena de Dits del Terra i la Garnatxa de Les Manyes, els dos amb 24 mesos d’envelliment. Dos vins per prendre en un dinar especial, amb bona companyia i ganes de gaudir dels plaers que ens ofereixen els vins de la DOQ Priorat.
Entretemps, gairebé per atzar, ens van caure a la nostra copa unes gotetes màgiques d’Olivares Dulce Monastrell, de Bodegas Olivares. Un vi dolç de la càlida i àrida terra de Jumilla fet amb la varietat estrella de la zona que no ens va deixar indiferents. Molt aromàtic i carnós en boca, ens va transmetre una sensació càlida, dolça i plaent que ens demanava immediatament reomplir la copa, que no va ser el cas, però ens el vam apuntar per gaudir-lo en una altra ocasió, en volíem més.

Ens vam quedar amb les ganes de tastar i conèixer els altres vins de Bodagas Olivares però el temps no ens permetia gaire més i vam decidir passar per últim a les bombolletes, va ser la ocasió dels Bertha.  Coneixíem els Caves Bertha de nom i poc més, així que vam decidir tastar el Lounge Rosé, el Brut Nature Reserva i el Lounge. Tres molt bons caves que ens van agradar molt però el que més va ser el darrer, potser per la bombolleta, que la vam trobar molt més integrada que al Brut Nature on l’acidesa  no ens va acabar de convèncer massa. La joventut del Rosé, igual que el Lounge, fa que siguin caves ideals per aperitius però també per prendre a qualsevol hora del dia ben fresquets. No obstant, ens vam quedar amb les ganes de tastar el Bertha Cardús. Ens haurem d’esperar fins un altre dia.

Finalment hem de parlar del vi que més ens va fer somiar. A l’inici, quan vam entrar al vestíbul del Teatre Nacional ja sabíem on havíem d’anar, teníem les coses clares i no ens vam entretenir. Havent comprat l’entrada i amb ella la nostra copa vam anar directes a l’estand de Luberri Familia Monje Amestoy, un celler de la Rioja Alavesa regentat per la figura indiscutible de Florencio Martínez Monje, un home enamorat de les seves vinyes i apassionat pels seus vins, un home que és feliç amb el que fa i gaudeix parlant-ne. En aquesta ocasió no vam tenir la oportunitat de conèixer a Florencio però el cert és que ens n’han parlat molt bé i tenim ganes de conèixer-lo. A la Vitis Vinífera hi havia un altre representant del celler que tal manera se’ns va mostrar molt proper, apassionat de la seva feina i amb ganes d’explicar els seus vins tot i fer ja unes quantes hores que ho estava fent una vegada i una altra.
La Familia del Monje, de la població de Elciego de Álava, té una àmplia gamma de vins al mercat que va des del jove de la collita fet pel sistema de la maceració carbònica, tan típic de la Rioja Alavesa, fins als grans vins d’envelliment. La varietat estrella del celler és, sense agafar-nos per sorpresa, el Tempranillo, amb la qual elaboren uns vins màgics. Anant de menys a més, la Familia Monje Amestoy fan el Zuri de Luberri, un vi blanc elaborat amb Viura, i la resta són vins negres començant pel Luberri Maceración Carbónica, el Seis de Luberri, el Biga de Luberri, el Monje Amestoy de Luberri i Cepas Viejas de Luberri. De tots aquests vins havíem tingut la ocasió de tastar anteriorment el Zuri, el Maceración Carbónica i el Biga, de manera que vam decidir tastar només els que ens mancaven. Vam trobar molt interessant l’energia i la fruitositat del Seis de Luberri, molt ben equilibrada amb els seus sis mesos d’envelliment, tal com diu el seu nom, sobretot en boca, i certament ens va agradar molt. Un mitja criança que respon a la perfecció al que se li demana, que integri bé el toc de fusta però que no perdi la frescor de la fruita vermella madura que tant ens agrada del Tempranillo de la Rioja.
El segon vi que vam tastar va ser el Monje Amestoy, se’ns dubte el vi que ens va eclipsar, però primer direm quelcom de l’últim. El Cepas Viejas ens va semblar un gran vi, digne de mostrar amb orgull els seus 18 mesos de criança. Un vi de Tempranillo que vol mostrar caràcter, potència i plenitud però alhora un arrodoniment com pocs saben mostrar. El Cepas Viejas és l’estrella de la casa, un vi que suporta molt bé la responsabilitat de ser el gran de la casa i realment val molt la pena gaudir-lo. No obstant, el Monje és el vi que més ens va seduir a la Vitis. Un vi fet amb un 90% de Tempranillo i el 10% restant amb altres varietats segons l’anyada i el criteri del seus elaboradors. La que es comercialitza ara porta Cabernet Sauvignon i aconsegueix un vi, al nostre criteri, perfecte. Un vi rodó sense cap mala aresta, saborós, intens, fresc a l’entrada i molt agradable en el seu pas per boca. Melmelada de fruita madura de bosc perfectament lligada amb els 12 mesos de barrica que ens oferexen torrats, vainilla, tocs balsàmics, de regalèssia, de cacau, tot molt suau i molt ben integrat. El Monje se’ns va presentar amb ganes de sorprendre i d’enamorar-nos, i sense dubte ho va aconseguir deixant-nos el celler Monje Amestoy en un llistó més alt encara d’on el teníem. Tenim planejat passar d’aquí a unes setmanes uns dies gairebé per atzar en algun indret de les proximitats de La Rioja i de pas intentarem visitar algun celler. No us estranyi si d’aquí un mes o mes i mig publiquem a DESIG DE VINS una nova entrada parlant únicament dels vins de Luberri :)
Fins llavors, seguirem gaudint dia a dia de tots els vins que puguem. Perquè el vi és cultura, el vi és vida. Salut.

Sergi Barrabés Batalla

diumenge, 15 de març de 2015


De veritat, de veritat que ens feia molta il·lusió emular un personatge tan il·lustre com en Quim Masferrer. Ja ens vèiem a la sala de casa nostra llançant el dard que decidiria, en el sí del més absolut atzar, el celler de la propera visita. L’escena hauria estat, com a mínim, magnífica, però no va ser així. De fet, ja feia temps que teníem ganes de deixar-nos caure a Garriguella i així, un diumenge pel matí, ens hi vam arribar: el Celler Mas Llunes.
Teníem hora a les 11 hores i en veure el sol ens vam aixecar animats, el 22 de febrer es llevava un dia totalment diferent. Els núvols ja gairebé havien marxat empesos per la tramuntana i s’aixecava un sol que volia fer justícia. Es plantejava un diumenge amb un temporal de vent d’aquells que ens caracteritzen la zona. La tramuntana era tan forta que mentre hi anàvem vam haver de fer mans i mànigues per sostenir el cotxe dins la carretera.  Comencem!

Com arribar: (Fes clic AQUÍ per veure el mapa)
Anant per la N-260 des de Figueres direcció Portbou girarem a l’esquerra per agafar la C-252 direcció Espolla, Sant Climent Sescebes i Campmany, entre d’altres. És curiós però aquesta carretera, que ve de Roses i acaba a la N-II que va a França, és l’eix central del cordó que constitueix la zona nord de la DO Empordà. Vinya a la dreta, vinya a l’esquerra... Benvinguts, estem al cor de la DO Empordà. El primer poble que trobarem des de dit encreuament és Garriguella i, en aquesta ocasió, serà el nostre destí. Mas Llunes ens queda a l’esquerra de la carretera just abans de la segona rotonda.

El celler:
Mas Llunes (fes clic AQUÍ per entrar a la pàgina web) és un celler de 1.260 m² construït l’any 2000 que compta amb unes 48 ha de vinya plantada de les que obtenen la quantitat anual d’uns 200.000 kg de raïm, aproximadament. D’aquestes 48 hectàrees, 9 són vinyes molt velles
que diuen tenen entre 50 i més de 100 anys i estan plantades en vas, mentre que la resta són vinyes plantades entre els anys 1992 i el 2005 i estan en espatllera. Les varietats que treballen són Garnatxa Negra, Samsó, Merlot, Cabernet Sauvignon, Syrah, Cabernet Franc, Garnatxa Blanca, Carinyena Blanca i Macabeu.

Ens situem al peu de les muntanyes de les Alberes i ens trobem uns terrenys pissarrosos en els costers més elevats de textura franco-argilosa amb diferents tipus d’argila. A mesura que ens anem acostant a la plana ens anem trobant uns sòls al·luvials amb certes diferències entre unes parcel·les i unes altres. Les terres són prou àcides, pobres en matèria orgànica i presenten un bon drenatge. No cal dir que estem en una zona que gaudeix d’un clima mediterrani condicionat pels aires humits del Prepirineu i les fortes i seques ventades amb què ve la tramuntana del nord. Podríem considerar també la influència de la proximitat al mar, ja que estem en el clima mediterrani subzona litoral si bé la brisa marina no té tanta incidència com ho pot tenir per exemple a les vinyes de Colera, que estan gairebé a primera línia de mar, però sí que pot influir en el vaivé moderat de les temperatures estacionals i també entre el dia i la nit.

La visita:
Vam iniciar la visita a l’exterior vora les vinyes i després, despentinats pel vent, vam entrar a l’interior del celler per conèixer les diferents sales de vinificació del raïm des de la zona de recepció fins al mateix espai d’embotellament, passejant-nos evidentment pels grans dipòsits d’acer inoxidable on els mostos fan la fermentació alcohòlica i baixant finalment a la cambra del tresor on tenen més de 200 bótes de roure francès. Ens agrada anomenar-la així perquè al llarg de les diferents visites que hem fet a cellers, quan baixem a la sala de bótes tenim sempre la sensació – i amb raó perquè creiem de veritat que el vi és un art i per tant necessita ser tractat amb respecte i molta delicadesa -, que estem penetrant a la cambra dels majors secrets del celler. És així sempre un lloc recòndit, com allunyat del món, un lloc tranquil i refugiat de tot on el temps sembla aturat, el lloc idoni on el vi pot reposar, envellir i embellir alhora. És l’espai on cada celler assaona els seus millors vins, els que seran la joia de la casa i de qui tothom parlarà. En definitiva, l’espai on guarda – i amb orgull ens mostra - les seves intimitats.
Per últim, vam tornar a la recepció del celler on hi ha un magnífic espai on tenen exposats els seus productes a la venda i unes taules per tastar conjuntament com a part final de la visita guiada els vins del celler. En el nostre cas, que érem poquets, vam decidir que tastaríem 1 vi blanc, 3 vins negres i un dolç.

Els vins:
-          NIVIA 2013: (Garnatxa Blanca, Garnatxa Roja, Macabeu i Carinyena Blanca)
El primer vi que vam tastar va ser el NIVIA 2013, és un vi blanc mediterrani i molt aromàtic que ens mostra notes florals, notes de fonoll, de fruita blanca fresca i potser de préssec, unes puntetes de cítric i també unes notes cremoses fins i tot de torrat degut al pas per la bóta i el treball amb lies que ens donen una sensació d’arrodoniment del vi. En boca es presenta un vi agradable des de l’entrada, saborós i molt estructurat en el seu pas i amb un post gust mig i agradable. Al most se li va fer una maceració de 10 hores amb les seves pells a la temperatura de 7ºC, es va escórrer per gravetat i va fer la fermentació alcohòlica en dipòsits d’acer inoxidable a la temperatura controlada de 13ºC durant 21 dies fins assolir 10º vol. Llavors la fermentació es va completar en bótes noves de roure francès Allier de torrat mitjà i un cop acabada s’hi va deixar reposar el vi amb les seves lies durant 5 mesos.
Com a simpàtica curiositat, expliquem que tots els vins de Mas Llunes tenen un nom amb un significat especial que intenta reflectir sempre alguna particularitat de la zona o de la seva història. Nivia significa De Neu, ja que a les seves vinyes es té una posició privilegiada des d’on es veu perfectament les muntanyes nevades del Canigó i els inicis del Pirineu, així mateix ho han volgut plasmar amb cristallets de neu a l’etiqueta de l’ampolla.

-          CERCIUM 2013: (Garnatxa Negra, Carinyena, Syrah i Cabernet Sauvignon)
9.27 punts a La Guia de Vins de Catalunya 2015
El següent vi que vam tastar és el CERCIUM 2013, nom que els romans d’Empúries donaven a la tramuntana. Els mostos van fer la fermentació alcohòlica i també la malolàctica per separat en dipòsits d’acer inoxidable a la temperatura de 20ºC amb 2 remuntats diaris durant uns 20 – 25 dies, depenent de cada varietat. El most ja convertit en vi va reposar durant 3 mesos en bótes de roure francès Allier i finalment es va sotmetre als mínims tractaments de filtració i clarificació abans d’embotellar. En boca el Cèrcium és intens i fresc per la seva joventut però de caràcter adult, viu i responsable degut al seu breu pas per bóta, la qual ha quedat molt ben integrada. Ens dóna molta fruita vermella de bosc i fruita negra, notes especiades, d’herbes silvestres i s’intueix quelcom de fusta. És estructurat i molt saborós. 
Destacar que el Cercium 2012 va guanyar la Medalla de Plata i la Fulla de Plata a la 19ª edició del concurs de vins i caves Giroví 2014 en la categoria de Vins Negres Criança màxim de 6 mesos.

-          RHODES 2009: (Carinyena i Syrah)
9.02 punts a La Guia de Vins de Catalunya 2015.
El RHODES és ja un vi que ens va deixar astorats per la seva elegància i valentia. Amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès Allier, el  71 i el 29 % de Samsó i Syrah, en aquest ordre, la qual Carinyena prové de la vinya més vella de Mas Llunes que es diu que té més de 110 anys, és un vi amb una gran personalitat. El seu nom prové de l’antic nom del poble de Roses, que té el seu origen en la colònia grega de Rhode, fundada pels massaliotes al segon quart del segle IV aC. El most ha fet la fermentació alcohòlica i malolàctica per separat en dipòsits d’acer inoxidable a temperatura de 24 i 26ºC amb 2 remuntats diaris i descubat als 30 – 40 dies. Després del seu repòs a les barriques durant 12 mesos el vi es va embotellar havent rebut els mínims tractaments de clarificació i filtració. De color cirera picota i tons morats, el Rhodes és un vi intens, potent i complex. En nas ens desperta aromes de fruita vermella madura, regalèssia, cacau, els torrats de la bóta i les notes especiades del Syrah; en boca es presenta un vi agradable i saborós, fresc, carnós i molt equilibrat amb una complexa estructura on es repeteixen els aromes que trobàvem en nas. Vam entendre durant el tast que aquest és un vi d’aquells per prendre-se’l en calma, que val molt la pena observar-lo a poc a poc perquè la seva evolució en copa resulta molt interessant, és un vi per gaudir. A l’etiqueta de l’ampolla hi ha la rosa, el símbol de Rhodes que apareix a les antigues dracmes, les monedes gregues.

-          EMPORION 2007: (Cabernet Sauvignon i Syrah)
El darrer negre que vam tastar és l’EMPORION. El seu nom és el de l’antiga colònia grega fundada pels foceus al segle VI aC a l’actual jaciment d’Empúries, a Sant Martí d’Empúries, que és on diem que es documenten les referències vitivinícoles més antigues de la Península Ibèrica, sempre pendents de les investigacions fetes a Jerez, on es diu que ja els Tartessos haurien introduït la vinya al segle VII aC. Sigui com sigui, Emporion, nom del qual prové també el nom Empordà, significa en llatí “mercat”, i per això lo de terra de comerç i mercats. A l’etiqueta hi ha un pegàs alat, que és el símbol d’Emporion i apareix a les monedes de la colònia.
L’Emporion 2007 és un cupatge amb una base d’un 86% de Cabernet Sauvignon acompanyat del 14% de Syrah. Fent la fermentació igualment per separat en dipòsits d’acer inoxidable a uns 24ºC amb 2 remuntats diaris i descubat als 30 – 40 dies, és un vi que va reposar també 12 mesos en bótes noves de roure francès Allier i abans de ser embotellat va rebre els mínims tractaments de filtració i clarificació. En vista presenta un color cirera picota i en nas destaca un aroma molt intens de fruita negra molt madura compotada sobre un fons especiat, balsàmic, notes torrades i avainilades. En boca és un vi amb una gran complexitat, potent però molt agradable, molt estructurat i elegant, un vi tan equilibrat que te’l beus sense notar els seus 15º de volum alcohòlic. Es recomana que es transvasi prèviament perquè s’obri, un vi que un cop el tenim a la copa és, com el seu germà Rhodes, un vi extraordinari. És un vi fet per gaudir de la gastronomia, per explorar la bellesa dels nostres sentits, per compartir-lo i sobretot per explicar-lo.

- DOLÇ MOSCAT 2012 (Moscatell de Gra Petit)
Com si ja ens haguéssim acabat els nostres plats i comencéssim ara els postres i la sobretaula, va arribar el torn del vins dolços. Vam començar pel DOLÇ MOSCAT, un vi dolç fet únicament amb la varietat Moscatell de Gra Petit la qual havent veremat el raïm en estat de sobremaduració se li ha fet una maceració prefermentativa del most amb les seves pells, ha iniciat la fermentació alcohòlica per inèrcia amb els llevats autòctons i se li ha parat amb l'addició d'alcohol neutre de vi. El resultat és un vi dolç molt fresc i aromàtic d'un color palla que ens dóna notes molt agradables de fruita fresca, mel, flors i un toc balsàmic.

-          GARNATXA D'EMPORDÀ SOLERA MAS LLUNES: (Garnatxa Roja)
9.71 punts a La Guia de Vins de Catalunya 2015.
Finalment vam poder tastar la cirereta del pastís, la GARNATXA D'EMPORDÀ SOLERA MAS LLUNES, una Garnatxa d’Empordà, com aquí en diuen, feta totalment de Garnatxa Roja seguint l’elaboració tradicional. Havent veremat el raïm en estat de sobremaduració per acumular el màxim volum de sucres per unitat i havent fet una maceració prefermentativa del most amb les pells del mateix raïm, es va iniciar la fermentació alcohòlica del most de manera espontània amb els llevats autòctons i es va aturar a la meitat amb l’addició d’alcohol neutre de vi per dipositar el vi a les bótes de roure francès sense clarificar ni filtrar. D’aquesta manera, la Garnatxa ha passat 10 anys reposant i envellint dins la bóta. De color ambre, és intensa i complexe en nas amb records d’orellanes, vainilla, poma al forn, codonyat i mel. En boca és golós, amable i saborós, fruits secs, fruita escarxada, records a taronja amarga, codony, mel i fins i tot espècies. El post gust és llarg, complex i elegant. Destaquem que la Garnatxa Solera de Mas Llunes va guanyar el Gran Vinari d'Or 2013 que distingeix el Millor Vi Català de l'any en la Primera Edició dels Premis Vinari, aixi com el Vinari d'Or en la Categoria de Vins Dolços, Rancis i de Postres, i el Vinari d'Or Especial de la DO Empordà en la mateixa edició. Tanmateix, amb 9.71 punts, la Garnatxa Solera Mas Llunes ha quedat en 2ª posició dins la categoria de vins dolços de La Guia de Vins de Catalunya 2015 mentre que en l'edició de La Guia 2014 va obtenir el primer premi amb la puntuació 9.66.

Tot i que en aquesta ocasió no els vam tastar, al Celler Mas Llunes també fan una gamma de vins joves, que són el Maragda Blanc, que va guanyar la Medalla d'Or i la Fulla d'Or en la categoria de Vins Blancs Joves de la 19ª edició del concurs de vins i caves Giroví 2014, el Maragda Rosat i el Maragda Negre, que va ser Vinari de Bronze 2014 en la categoria de vins joves, i una altra Garnatxa d’Empordà que es diu Ambre amb només 3 anys d’envelliment.

Finalment, només ens queda dir-vos que en el marc del Festival Vívid 2015 que es celebrarà a la DO Empordà aquest mes d’abril el Celler Mas Llunes ha preparat una visita guiada per les seves vinyes descobrint alguns dels secrets que resten amagats de la Guerra Civil aconseguint així un magnífic cupatge entre la terra, la seva història i els seus vins.

Sergi Barrabés Batalla

dissabte, 7 de març de 2015

M’agradaria començar saludant a totes i cada una de les persones que per un motiu o per un altre heu arribat en aquest bloc que neix avui. He de confessar que DESIG DE VINS és fruït del neguit personal, de la inquietud constant, de la fam de coneixements i de la voluntat d’un servidor, estudiant de sommelier, de fer un pas endavant. Des de fa uns mesos ens rondava pel cap iniciar una empresa així i, aprofitant l’embranzida de l’hivern, hem decidit començar a brotar. No serà fàcil, però amb la força de voluntat i la passió que ens empeny junts ho aconseguirem, només hem de gaudir i deixar-nos portar. 

Abans que res, volem fer un petit aclariment. La terra que em va veure néixer i créixer és l’Alt Empordà, terra de comerç i bons vins, al menys des dels romans, i també terra de vent. Ai la Tramuntana, sempre al cor.  No obstant, i parlant per darrer cop en primera persona del singular, vaig venir a la gran ciutat on, després de convertir-me en historiador a la universitat mentre seguia treballant els estius en una empresa de vins del “meu” Empordà, vaig decidir continuar el camí del vi estudiant el diploma de sommelier. Reconeixem doncs que des d’un inici hi ha hagut l’interès de centrar aquest bloc en l’estudi i la promoció dels vins de la DO Empordà - i és per això que demanem quedi justificat si en algun moment no aconseguim ser prou objectius o si tenim tendència a crear més entrades al bloc sobre qüestions que toquin la DO Empordà, doncs a part de ser la zona que més coneixem considerem que d’alguna manera marcarà la nostra pròpia identitat - però no obstant poc a poc ens vam adonar que havíem d’ampliar els nostres horitzons. No només hi ha grans vins a l’Empordà sinó que també es troben grans vins a Catalunya!, ens vam dir. Però és que no només a Catalunya sinó també a Espanya i a tot el conjunt del món on hi ha vinya plantada! I és més encara, no només hi ha grans vins al món amb una qualitat excel·lent sinó que podem dir i celebrar que el que hi ha és Vi, i això és el més bonic, que dins de cada ampolla descobrim que hi ha un món ple d’històries, que hi ha un món amb persones peculiars i particulars totes elles amb curiositats i anècdotes per explicar, persones que treballen perquè els ceps de les seves vinyes facin bon raïm i d’aquest fer-ne vi. Són persones totes elles que viuen en una terra amb unes qualitats especials i estimen el que fan, i això és, creiem, la màgia del vi. 

Amb aquest bloc pretenem assolir d’una banda un dels objectius que creiem marquen i guien aquesta professió de coneixedor i comunicador dels vins al llarg del nostre mai feixuc sinó plaent perible: l’aprenentatge constant del vi des del seu origen a la vinya fins que arriba a la copa, i d’aquesta a la nostra boca, passant potser primer pel nas, on ens xopa d’aromes, sabors i emocions. D’altra banda, intentarem complir amb el requisit intrínsec de dita professió que consisteix en explicar de manera propera i amb confiança tot allò que hem viscut i hem après aconseguint que hom pugui arribar a gaudir de l’experiència tan com ho hem fet nosaltres. Sí, ens estem dirigint a gent que com nosaltres són persones, persones que els agrada deixar-se portar i conèixer coses noves, que els agrada informar-se, llegir i escoltar, entendre i també somniar. Persones que els agrada viatjar i emocionar-se, que busquen viure moments únics i es deixen captivar. Tots plegats, persones que senzillament desitgem compartir experiències inoblidables, persones que tenim Desig de Vins.   

Benvinguts.