dilluns, 30 de març de 2015

Dilluns passat dia 23 de març vam tenir el goig de poder assistir a la fira festival Vitis Vinífera, de Cubée 3000, celebrada al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya. En aquest acte tan especial, que celebrava enguany la seva vuitena edició, hi van acudir nombroses personalitats del món del vi, especialment de l’àmbit català és clar degut a fer-se a Barcelona però també d’arreu d’Espanya i fora d’ella. Els cellers participants van ser més de 80, vinguts de tota Espanya i també un bon nombre de cellers estrangers que van despertar el cuc segur a molts dels visitants vinguts amb ganes de tastar i deixar-se seduir.

En el nostre cas, que hem de dir que només vam poder ser-hi a l’última hora, de 19:00 a 20:00, i que aquesta vegada no us podrem oferir imatges de l’acte que acompanyin aquest text, vam anar-hi amb la ferma decisió de tastar una petita selecció de vins que ja portàvem pensats i deixant a l’aire la opció o possibilitat de tastar quelcom més que ens pogués seduir si hi havia temps, ja fos per descobriment propi o per la recomanació que ens pogués fer algun amic o conegut.

El tercer vi que vam tastar (no, no ens estem equivocant!) va ser El Sequé 2012, un vi de Bodegas y Viñedos Artadi en la seva bodega d’Alicante fet amb la varietat Monastrell i amb un pas per bóta de 12 mesos. No ens va sorprendre gens en negatiu sinó al contrari. Vam trobar realment el que esperàvem, un vi molt fi, elegant, carnós en boca, amb una molt bona estructura i una integració en bóta magnífica, un vi per prendre ara però sobretot per guardar-ne una o dues ampolles a casa i observar la seva evolució, que segur no ens decepciona.

El següent celler on vam fer parada, o més aviat parada i fonda, va ser l’estand de VinsToni Gelabert, un celler de la DO Pla i Llevant del qual en coneixíem mes o menys les seves referències al mercat però que encara no havíem tingut la ocasió de tastar. Els seus vins ens van semblar esplèndits i molt interessants, però més encara la parella que regentava l’estand, la qual se’ns va presentar molt amable i propera amb l’únic error, el nostre, que no els vam preguntar el nom ni la seva posició al celler. Imperdonable. Vam tastar 4 vins i ens van semblar fantàstics. El Colònia U, un varietal de Cabernet Sauvignon envellit en bótes de roure francès durant 12 mesos; el Negre de Sa Colònia, un vi fet 100% amb Callet, una varietat típica de Mallorca, envellida durant 13 mesos en bótes de roure francès i americà que ens va sorprendre per la seva perfecta expressió de fruita combinada a la perfecció amb la finesa de la fusta; després ens van oferir el Son Fangos Negre, fet amb un cupatge de Mantonegro, Merlot i Callet envellides durant 12 mesos en bótes de roure francès i americà que ens van despertar gran afició, i finalment el negre de Pinot Noir, un altre vi que ens va sorprendre molt positivament per la seva delicadesa a l’hora d’expressar la fruita de la varietat, la qual ha passat 12 mesos en bótes de roure francès. Sens dubte, guardarem un bon record dels vins de Toni Gelabert i és clar recomanem descobrir-los a qui no els conegui i gaudir-los perquè realment valen molt la pena.

Seguidament vam anar directes al Pago de los Capellanes. La senyoreta que ens va oferir i explicar els vins també ens va resultar d’una gran simpatia i personalitat (com podeu veure, per nosaltres aquest és un detall determinant). Del Pago de los Capellanes  vam tastar el Crianza i el Reserva primer, el qual primer ens va semblar potser amb una nota alcohòlica punxant i alhora amb un taní secant, mentre que el darrer, tot i que amb una evolució més complexa, ens va semblar més equilibrat, si bé la nota secant persistia en boca. Finalment, veient alhora que davant els nostres ulls just es va acabar l’última ampolla que oferien del Parcela el Picon, que teníem moltes ganes de tastar, vam accedir a tastar el Parcela el Nogal, un vi que ja havíem tingut el goig de poder obrir fa unes setmanes a casa, i novament ens va semblar d’una finesa i elegància poques vegades vista. Simplement, un plaer.

El següent celler va ser Terroir al Límit, del Priorat, del qual vam tastar la Carinyena de Dits del Terra i la Garnatxa de Les Manyes, els dos amb 24 mesos d’envelliment. Dos vins per prendre en un dinar especial, amb bona companyia i ganes de gaudir dels plaers que ens ofereixen els vins de la DOQ Priorat.
Entretemps, gairebé per atzar, ens van caure a la nostra copa unes gotetes màgiques d’Olivares Dulce Monastrell, de Bodegas Olivares. Un vi dolç de la càlida i àrida terra de Jumilla fet amb la varietat estrella de la zona que no ens va deixar indiferents. Molt aromàtic i carnós en boca, ens va transmetre una sensació càlida, dolça i plaent que ens demanava immediatament reomplir la copa, que no va ser el cas, però ens el vam apuntar per gaudir-lo en una altra ocasió, en volíem més.

Ens vam quedar amb les ganes de tastar i conèixer els altres vins de Bodagas Olivares però el temps no ens permetia gaire més i vam decidir passar per últim a les bombolletes, va ser la ocasió dels Bertha.  Coneixíem els Caves Bertha de nom i poc més, així que vam decidir tastar el Lounge Rosé, el Brut Nature Reserva i el Lounge. Tres molt bons caves que ens van agradar molt però el que més va ser el darrer, potser per la bombolleta, que la vam trobar molt més integrada que al Brut Nature on l’acidesa  no ens va acabar de convèncer massa. La joventut del Rosé, igual que el Lounge, fa que siguin caves ideals per aperitius però també per prendre a qualsevol hora del dia ben fresquets. No obstant, ens vam quedar amb les ganes de tastar el Bertha Cardús. Ens haurem d’esperar fins un altre dia.

Finalment hem de parlar del vi que més ens va fer somiar. A l’inici, quan vam entrar al vestíbul del Teatre Nacional ja sabíem on havíem d’anar, teníem les coses clares i no ens vam entretenir. Havent comprat l’entrada i amb ella la nostra copa vam anar directes a l’estand de Luberri Familia Monje Amestoy, un celler de la Rioja Alavesa regentat per la figura indiscutible de Florencio Martínez Monje, un home enamorat de les seves vinyes i apassionat pels seus vins, un home que és feliç amb el que fa i gaudeix parlant-ne. En aquesta ocasió no vam tenir la oportunitat de conèixer a Florencio però el cert és que ens n’han parlat molt bé i tenim ganes de conèixer-lo. A la Vitis Vinífera hi havia un altre representant del celler que tal manera se’ns va mostrar molt proper, apassionat de la seva feina i amb ganes d’explicar els seus vins tot i fer ja unes quantes hores que ho estava fent una vegada i una altra.
La Familia del Monje, de la població de Elciego de Álava, té una àmplia gamma de vins al mercat que va des del jove de la collita fet pel sistema de la maceració carbònica, tan típic de la Rioja Alavesa, fins als grans vins d’envelliment. La varietat estrella del celler és, sense agafar-nos per sorpresa, el Tempranillo, amb la qual elaboren uns vins màgics. Anant de menys a més, la Familia Monje Amestoy fan el Zuri de Luberri, un vi blanc elaborat amb Viura, i la resta són vins negres començant pel Luberri Maceración Carbónica, el Seis de Luberri, el Biga de Luberri, el Monje Amestoy de Luberri i Cepas Viejas de Luberri. De tots aquests vins havíem tingut la ocasió de tastar anteriorment el Zuri, el Maceración Carbónica i el Biga, de manera que vam decidir tastar només els que ens mancaven. Vam trobar molt interessant l’energia i la fruitositat del Seis de Luberri, molt ben equilibrada amb els seus sis mesos d’envelliment, tal com diu el seu nom, sobretot en boca, i certament ens va agradar molt. Un mitja criança que respon a la perfecció al que se li demana, que integri bé el toc de fusta però que no perdi la frescor de la fruita vermella madura que tant ens agrada del Tempranillo de la Rioja.
El segon vi que vam tastar va ser el Monje Amestoy, se’ns dubte el vi que ens va eclipsar, però primer direm quelcom de l’últim. El Cepas Viejas ens va semblar un gran vi, digne de mostrar amb orgull els seus 18 mesos de criança. Un vi de Tempranillo que vol mostrar caràcter, potència i plenitud però alhora un arrodoniment com pocs saben mostrar. El Cepas Viejas és l’estrella de la casa, un vi que suporta molt bé la responsabilitat de ser el gran de la casa i realment val molt la pena gaudir-lo. No obstant, el Monje és el vi que més ens va seduir a la Vitis. Un vi fet amb un 90% de Tempranillo i el 10% restant amb altres varietats segons l’anyada i el criteri del seus elaboradors. La que es comercialitza ara porta Cabernet Sauvignon i aconsegueix un vi, al nostre criteri, perfecte. Un vi rodó sense cap mala aresta, saborós, intens, fresc a l’entrada i molt agradable en el seu pas per boca. Melmelada de fruita madura de bosc perfectament lligada amb els 12 mesos de barrica que ens oferexen torrats, vainilla, tocs balsàmics, de regalèssia, de cacau, tot molt suau i molt ben integrat. El Monje se’ns va presentar amb ganes de sorprendre i d’enamorar-nos, i sense dubte ho va aconseguir deixant-nos el celler Monje Amestoy en un llistó més alt encara d’on el teníem. Tenim planejat passar d’aquí a unes setmanes uns dies gairebé per atzar en algun indret de les proximitats de La Rioja i de pas intentarem visitar algun celler. No us estranyi si d’aquí un mes o mes i mig publiquem a DESIG DE VINS una nova entrada parlant únicament dels vins de Luberri :)
Fins llavors, seguirem gaudint dia a dia de tots els vins que puguem. Perquè el vi és cultura, el vi és vida. Salut.

Sergi Barrabés Batalla

Tagged: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada